Estic abandonat del teu somriure

Estic abandonat del teu somriure,

i com un nin, de por, em poso a plorar,
la nafra rellisca pels meus pòmuls
amb un destí sense claror i va.

Em dius que he trucat a una porta que no s'obre,
i que vaig equivocat,
no és veritat, jo estic lligat a una porta que obre,
que no s'obri per a mi, no ho trobo estrany.


Però com un gos fidel, faré la guàrdia,
forjant l'acer de la lleialtat,
faré racó cobert de gebra, i si glaça
em trobarás sense respir, gelat.