...Esgotaré, si cal, una esperança,
alçaré el rostre cap el punt més clar,
i si la fosca s'esdevé enyorança,
a les estrelles aniré a clamar.
Aturaré la força de la vida,
només beuré del nèctar del teu cor,
i si la febre em para la sortida,
seré, per tot el món, més, seré mort.
Espero el teu consol hora rere hora,
desitjo ta tendresa prop de mi;
Tan sols pretenc de tu ben poca cosa...
...un mirar dolç...somriurem...sun sospir.
I quan la temptació perdi volada,
i el recer sia la il·lusió i tardor,
queda un record, i, mai el temps l'acaba,
queda una flama, plor d'un temps millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada