Pregoner

El juliol del 2010, el meu poble, Riudecanyes, em va fer l'honor de demanar-me per fer el pregó de la Festa Major. Les cames encara em tremolen quan veig a tota la família, els amics i els veïns escoltant....





I aquí teniu el pregó:


Esperant abans de sortir al balcó

Em demanen fer el pregó
i jo no sóc pregoner
però, per educació,
no patiu, us el faré.

Us el faré mig rimat
espero que surti bé,
potser no n'han fet mai cap
i podria ser el primer.

Demà és la Festa Major
i tots volem disfrutar,
i per això aqueix pregó
al poble el vull dedicar.

Però abans de fer proclames
i desitjar bones festes,
deixeu-me dir unes paraules
tot recordant coses fetes.

Jo vaig néixer en aqueix poble,
aprop d'un mall i una enclusa,
el meu pare era ferrer
i d'ell va sortir aqueixa espurna,


Al balcó amb l'alcalde i la meva dona Teresa.
De petit anava a col·legi,
a la plaça, a cal Solanes,
vaig estudiar bastant
i llegint planes i planes.

El mestre era el Marquet
que molts el recordaran
que ens fotia algun “carxot”
i alguns marxaven plorant

Quan era hora del “recreo”
sortíem cap a la plaça,
i, jugàvem al catiu,
al rolo o a la carabassa.

Quan jugàvem a pilota
havíem de vigilar,
doncs si el vell Marc l'agafava
no la volia tornar.

I deia molt empipat
i cridant com una fiera:
-Si voleu jugar a pilota
aneu a la carretera.


Es clar no hi havia cotxes
ni res que s'hi assemblés
algun carro, cap al tard,
i algun animal, res més.
..........................................
..........................................
Així anàvem fensa grans
al nostre poble, el poblet,
i anant de cantó a cantó
jugant al gran Pitolet.
...................................................
...................................................
Quins temps, molts recordaran
feliços i sense un ral,
Te'n recordes Miquel?
Te'n recordes Floreal?

I quantes coses boniques
em venen a la memòria,
En podria explicar tantes!!
Però això és la meva historia.
...........................................
...........................................



Tot plegat em vaig fer gran,
vaig estudiar carrera,
em vaig casar a Cal Noet
amb l'estimada Teresa.

Me'n vaig anar a treballar
a un poble més gran, Manlleu,
em van acollir molt bé
i el considero com meu.

Tinc dos pobles al meu cor
que no els deixo d'estimar......
Riudecanyes i Manlleu
ja no els podré separar...

Més... tornant a les “andades”
tirem una mica enrere
quan encara érem xiquets,
jugant a la carretera.

També ens fèiem els estels
amb molta dedicació,
i anàvem a fels volar
dalt de l'era del Bassó.


Tres canyes i paper fi,
la cua amb trossos de roba
i estirant fil de bolig
ara vola ... ara no vola.


Anàvem a fullar nius
als hortets d'allà i d'aquí...
... i a menjar alguna cirera
al cirer del Ratolí.

Anàvem a les glaneres;
pujàvem als llidoners,
i jugàvem amb espases
que les cremàvem després.

A l'Eura, que era el “Local”
vàrem desfer les finestres
per fer espases, per fer llances
i ens varen picar les crestes.
......................................
Me'n recordo del Risal,
del Diego.... del Terrall
que feiem escuts, punyals,
i tot el que feia tall.

A l'estiu tots ens banyàvem;
anàvem fins al “bassot”
però si no el traspassaves
no et senties dels millors.


L'aigua sempre estava bruta,
era ben bé xocolata.
Però havíem d'estar alerta,
amb en Manuel Corbata.

Doncs regava del “bassot”;
com regava el “Serenet”
i no ens deixaven nedar
per tenir el “bassot” ben net.

I als vespres, havent sopat,
anàvem a fer cantó
discutíem de futbol;
no hi havia res millor.

Casi tots eren del Barça
com lo “Xispa” el “Miqueló”
i d'altres de l'Espanyol...
...i alguns de l'Aviació.

Com podeu veure, com ara,
n'hi havia de tota classe,
però abans d'anar a dormir
anàvem cap a la plaça.


Passant per Cala Badora
anàvem a comprar anissos
bevíem dels canalots
i a dormir tots, ben feliços.
...........................................
...........................................
Ara el poble ha canviat,
els costums són diferents
no es va pas a fer cantó
ni a la fresca al fer bon temps.

El jovent surt al cafè,
van a Cambrils o Salou;
i el que abans eren “darreres”
ara en diem carrer Nou.

Això és bo, és millorar,
s'han fet cases i xalets
en cap casa falta el pa
i no vivim pas estrets.

Però convé recordar
i més, els que ja som grans,
que s'han passat molt “canutes”...
... però, bueno, això era abans.

Avui hem de recordar
coses bones del passat;
quan era Festa Major
tots anàvem ben mudats.

Al de matí, cap a missa,
i al migdia, anar al concert,
a la tarda cap al ball
i al vespre un bon soparet.

Venien orquestres bones
Meravella, Selvatana,
que tocaven amb finura
ballant-hi amb molt bona gana.

A la mitja part del ball
anàvem a refrescar
i tots bevíem un Plim,
un “suau” o un bon gelat.

Per poder ballar a la sala
s'havia d'anar mudat;
res de pantalons les dones!!
i el homes encorbatats.


El segon dia de festa,
dins a la recreativa,
normalment feien Sarsuela,
sempre ple, no s'hi cabia.
.........................................
.........................................
Tot són records que ens agraden;
que mai els oblidarem.
Són, els arrels de la vida,
que ja mai més els viurem.
.........................................
.........................................
Però ara estem de festes
que tots volem celebrar
alguns amb un bon concert
altres amb un bon ballar.




I els que més especulem,
lo que ens fa més il·lusió,
és tenir un bon dinar a taula
i al vespre un bon ressopó.

Els joves volen “jarana”
i els més grans, moderació
però tots estem contents
per fer la celebració.

I amb aqueixes quatre ratlles
us acabo aqueix pregó;
diguem VISCA RIUDECANYES!!!
i BONA FESTA MAJOR!!!



Riudecanyes, Festa Major 2010.