Mirant al cel, al mar i amb fron serè,
vigila el nostre poble el seu entorn,
la seva gent somriu, i, sap per què,
puix té el seu cor obert arreu del món.
Plegats els sentiments i els seus quefers,
desgranen ses recels, les seves manyes,
i cadascun fent puny en bons recers,
forjant un cant per al nostre Riudecanyes.
La nostra, la nostra, la nostra,
és la sardana que canteu,
la nostra, la nostra, la nostra,
per temps que passi, ja no l'oblidareu.
La nostra, la nostra, la nostra,
serà la teva, si vols tu,
cal que les mans m'agafiss i m'estrenyis
i estimis Riudecanyes com jo vull.
Avui cantem tots junts al nostre poble,
un petit cant que neix de dintre el cor;
avui volem que el seu esperit noble
sia la flama del nostre record.
Semtim-nos junts i amb les mans agafades
obrim un cercle per fer germanor;
donem el cor, com fem tantes vegades,
per aqueix poble que ens ha dat claror.
(sardana)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada