Refrego la mà pel teu cós
i premo el teu fred;
respon el meu cor
i tu ja no hi ets.
La sang pels camins escorrent-se,
fa de manta a la mort,
i,se sent molt valenta
dins el fred del teu cos.
Si pogués escalfar-te un somriure,
obriria el meu cor;
si pogués estar sempre al teu dintre
reviuria el teu cos.
El destí, fent esclat de ferida,
t'ha volgut al seu vol,
li demano que em prengui la vida,
per ésser amb tu, junts, tots sols.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada