Punta de llança

Punta de llança
que estripa el cor.
Fel barrejada
que fa dolor.

Serà la força?
Serà la por?
Si és el que ens diuen,
diguem que NO!!

Escolta el jonc

Escolta el jonc com brum quan el vent parla;
recull deu gotes d’aigua d’un plugim;
si llavors sents del Cel tocar campanes:
ja seré teu, no ho tinguis en oblit

L'arbre de la vida

L’arbre de la vida,
dóna el fruit a l’home quan ell més el necessita;
la naturalesa es sàvia, doncs Déu la va fer així.
I, pensem que el fruit madur és el més gustós.

El sol em cega els ulls

El sol em cega els ulls
i abaixo les parpelles;
veig la claror, més no hi ha sortida;
torno a obrir els ulls
i... no hi veig;
el sol, els ulls... si tot fos tan clar...
l’esperança del món, la vida...
la meva ceguesa, la ceguesa de tots.

No vulguis esborrar la pell

No vulguis esborrar la pell del teu entorn
per molt que t’oprimeixi.
No vulguis acabar els records
que no s’acaben.

Deix endurir per molt que premi;
demà, que els cabells blancs seran la teva flor,
potser et sentiràs contenta
i cert orgull envairà el teu esperit;
pensaràs amb un jove que et va estimar,
com jo, per exemple.
Forjaràs un somriure que t’omplirà de goig....
...i pensa que, en aquest cap, són molt escassos

Refrego la mà pel teu cós

Refrego la mà pel teu cós
i premo el teu fred;
respon el meu cor
i tu ja no hi ets.

La sang pels camins escorrent-se,
fa de manta a la mort,
i,se sent molt valenta
dins el fred del teu cos.

Si pogués escalfar-te un somriure,
obriria el meu cor;
si pogués estar sempre al teu dintre
reviuria el teu cos.

El destí, fent esclat de ferida,
t'ha volgut al seu vol,
li demano que em prengui la vida,
per ésser amb tu, junts, tots sols.

Volar de la terra al Cel

Volar de la terra al Cel
és vol d'alada;
eix vol és el meu anhel,
més no tinc ales.

Digues-me tu, que voltes món
i part de l'altre,
Què puc fer per anar al Cel?
I, què em fa falta?

Et fa falta molt i res;
això et fa falta:
esperar la mà de Déu,
fe i esperança.