Espurnes de poesia: L'arbre de la vida

22 de juliol 2009

L'arbre de la vida

L’arbre de la vida,
dóna el fruit a l’home quan ell més el necessita;
la naturalesa es sàvia, doncs Déu la va fer així.
I, pensem que el fruit madur és el més gustós.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Benvinguts

He recollit un conjunt de poemes fets al llarg de la meva vida. Sobretot per poder recordar moltes coses que durant tot aqueix temps han transcorregut per dintre meu i en el meu entorn.

Sé que per algú no tindrà ni la més mínima importància, però si algú dels que els llegeixi, només que un de sol, li sembli que té alguna cosa que li pugui recordar la seva persona, jo ja em sentiré satisfet.

Moltes de les coses versificades són pura utopia, moltes volen expressar les meves veritats i d’altres volen recordar moltes de les passes que he hagut de transcórrer junt amb la meva família, els amics i les persones que he volgut i m'han correspost.

Només per poder donar les gràcies a tots ells, jo ja em sento feliç.

Rosquilletes

Mirant el que pots mirar,
i veient el que pots veure,
ben bé et pots arribar a creure
que t'estimo de veritat
______

Ai, que em fan mal les sabates!
diu la gent, i se'n fan creus;
però que en són de tanoques
si el que fan mal són els peus!
______

Si als foscants mires al Cel
i veus les bromes rosades,
prepara't l'abric pel vent
o unes botines per a l'aigua
______

Els versos que més m'agraden
són els que composo jo;
ja la mare sempre em deia:
T'enamores del pitjor !
______

Si de la vida en treus molt
i estàs carregat a l'alba,
no et pensis que sempre és teu,
el vespre serà d'un altre.

Espurnes de poesia

Pàgines

22 de juliol 2009

L'arbre de la vida

Cap comentari:

Riudecanyes

Manlleu