Escolta el jonc com brum quan el vent parla;
recull deu gotes d’aigua d’un plugim;
si llavors sents del Cel tocar campanes:
ja seré teu, no ho tinguis en oblit
22 de juliol 2009
L'arbre de la vida
L’arbre de la vida,
dóna el fruit a l’home quan ell més el necessita;
la naturalesa es sàvia, doncs Déu la va fer així.
I, pensem que el fruit madur és el més gustós.
dóna el fruit a l’home quan ell més el necessita;
la naturalesa es sàvia, doncs Déu la va fer així.
I, pensem que el fruit madur és el més gustós.
05 de juliol 2009
El sol em cega els ulls
El sol em cega els ulls
i abaixo les parpelles;
veig la claror, més no hi ha sortida;
torno a obrir els ulls
i... no hi veig;
el sol, els ulls... si tot fos tan clar...
l’esperança del món, la vida...
la meva ceguesa, la ceguesa de tots.
i abaixo les parpelles;
veig la claror, més no hi ha sortida;
torno a obrir els ulls
i... no hi veig;
el sol, els ulls... si tot fos tan clar...
l’esperança del món, la vida...
la meva ceguesa, la ceguesa de tots.
30 de juny 2009
No vulguis esborrar la pell
No vulguis esborrar la pell del teu entorn
per molt que t’oprimeixi.
No vulguis acabar els records
que no s’acaben.
Deix endurir per molt que premi;
demà, que els cabells blancs seran la teva flor,
potser et sentiràs contenta
i cert orgull envairà el teu esperit;
pensaràs amb un jove que et va estimar,
com jo, per exemple.
Forjaràs un somriure que t’omplirà de goig....
...i pensa que, en aquest cap, són molt escassos
per molt que t’oprimeixi.
No vulguis acabar els records
que no s’acaben.
Deix endurir per molt que premi;
demà, que els cabells blancs seran la teva flor,
potser et sentiràs contenta
i cert orgull envairà el teu esperit;
pensaràs amb un jove que et va estimar,
com jo, per exemple.
Forjaràs un somriure que t’omplirà de goig....
...i pensa que, en aquest cap, són molt escassos
16 de juny 2009
Refrego la mà pel teu cós
Refrego la mà pel teu cós
i premo el teu fred;
respon el meu cor
i tu ja no hi ets.
La sang pels camins escorrent-se,
fa de manta a la mort,
i,se sent molt valenta
dins el fred del teu cos.
Si pogués escalfar-te un somriure,
obriria el meu cor;
si pogués estar sempre al teu dintre
reviuria el teu cos.
El destí, fent esclat de ferida,
t'ha volgut al seu vol,
li demano que em prengui la vida,
per ésser amb tu, junts, tots sols.
i premo el teu fred;
respon el meu cor
i tu ja no hi ets.
La sang pels camins escorrent-se,
fa de manta a la mort,
i,se sent molt valenta
dins el fred del teu cos.
Si pogués escalfar-te un somriure,
obriria el meu cor;
si pogués estar sempre al teu dintre
reviuria el teu cos.
El destí, fent esclat de ferida,
t'ha volgut al seu vol,
li demano que em prengui la vida,
per ésser amb tu, junts, tots sols.
10 de juny 2009
Volar de la terra al Cel
Volar de la terra al Cel
és vol d'alada;
eix vol és el meu anhel,
més no tinc ales.
Digues-me tu, que voltes món
i part de l'altre,
Què puc fer per anar al Cel?
I, què em fa falta?
Et fa falta molt i res;
això et fa falta:
esperar la mà de Déu,
fe i esperança.
és vol d'alada;
eix vol és el meu anhel,
més no tinc ales.
Digues-me tu, que voltes món
i part de l'altre,
Què puc fer per anar al Cel?
I, què em fa falta?
Et fa falta molt i res;
això et fa falta:
esperar la mà de Déu,
fe i esperança.
09 de juny 2009
M'has negat un bes
Un bes i en tons llavis pesa,
sols et demanava un bes,
com la broma al cel blau besa;
L'has negat, quina tristesa,
Ai, Déu meu! tant sols un bes.
Com besa l'aigua a la roca,
com l'agulla amb un fil d'or,
com els arrels a la soca,
un bes de la teva boca,
un bes que vingués del cor.
Com besa el mall a l'enclusa,
com Jesús besà Maria,
com el cordill quan es nua.
Com això, nina confusa,
com tot això et besaria.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)