Esgotaré, si cal,una esperança

...Esgotaré, si cal, una esperança,
alçaré el rostre cap el punt més clar,
i si la fosca s'esdevé enyorança,
a les estrelles aniré a clamar.

Aturaré la força de la vida,
només beuré del nèctar del teu cor,
i si la febre em para la sortida,
seré, per tot el món, més, seré mort.

Espero el teu consol hora rere hora,
desitjo ta tendresa prop de mi;
Tan sols pretenc de tu ben poca cosa...
...un mirar dolç...somriurem...sun sospir.

I quan la temptació perdi volada,
i el recer sia la il·lusió i tardor,
queda un record, i, mai el temps l'acaba,
queda una flama, plor d'un temps millor.

Si fos un estel

Si fos un estel,
al punt de la nit,
vindria per veure't
del capçal del llit.

Veuria els teus somnis,
també els teus sospirs,
tons cabell enlaire;
i els teus ulls bonics.




Veuria ta cara,
ta boca, tons pits...
...si fos un estel...
que fora feliç!

La nostra

Mirant al cel, al mar i amb fron serè,
vigila el nostre poble el seu entorn,
la seva gent somriu, i, sap per què,
puix té el seu cor obert arreu del món.

Plegats els sentiments i els seus quefers,
desgranen ses recels, les seves manyes,
i cadascun fent puny en bons recers,
forjant un cant per al nostre Riudecanyes.




La nostra, la nostra, la nostra,
és la sardana que canteu,
la nostra, la nostra, la nostra,
per temps que passi, ja no l'oblidareu.

La nostra, la nostra, la nostra,
serà la teva, si vols tu,
cal que les mans m'agafiss i m'estrenyis
i estimis Riudecanyes com jo vull.

Avui cantem tots junts al nostre poble,
un petit cant que neix de dintre el cor;
avui volem que el seu esperit noble
sia la flama del nostre record.

Semtim-nos junts i amb les mans agafades
obrim un cercle per fer germanor;
donem el cor, com fem tantes vegades,
per aqueix poble que ens ha dat claror.


(sardana)

Si mai tinguessis falta

Si mai tinguessis falta
d'un amor sa,
no ho dubtis vine'm a buscar.

Doncs jo et daré de dins
del meu voler
el que mai trobis
a un altre ser.

Tindràs esclau per sempre
del teu amor.
La meva vida
fins a la mort.