Aquí hi ha les dues nétes;
la gran, Lua, l'altra Carla,
l'una xerra fins pels colzes
i l'altra encara no parla
Són, per tots, la nostra vida;
pels avis són la lloança.
Què vols més que tenir nétes?
com eix fet no n'hi ha d'altre.
Dels ulls, són la nostra nina,
de la boca, les paraules,
de les mels són les més fines.
Us estimem. Moltes gràcies.
Setembre del 2006
2 comentaris:
WOoooolaaaaaaaaaaa avi!!!!
benvingut a això dels blocs i mooooltes felicitats per les teves poesies
mooolts patunikos
Hola. Aqui una amiga de la familia Patunikos, que ha vingut a treure el cap al vostre racó de poesia.
Moltes felicitats. Aniré passant.
Publica un comentari a l'entrada