Aquí amb teniu, amb el meu amic Jordi, fent d'actors. La jove m'ho va demanar, i per la familia i pel poble, encara que sigui el que m'ha acollit en adopció, el que sigui!
20 de maig 2011
11 d’octubre 2010
Adéu mot inhumà
Adéu.
mot inhumà
que de la meva boca surt
amb les alforges plenes de tristesa.
Adéu,
amb recremor de no haver pogut omplir-te,
amb recremor d’haver plorat com nin,
mancat del braç d’un ésser aimat.
Adéu,
amb fred al cos;
amb prímula esventada i freda
que no deix florir els meus somnis.
Adéu,
per quasi sempre...
per quasi tot...
...recordaré tantes coses... tantes.
mot inhumà
que de la meva boca surt
amb les alforges plenes de tristesa.
Adéu,
amb recremor de no haver pogut omplir-te,
amb recremor d’haver plorat com nin,
mancat del braç d’un ésser aimat.
Adéu,
amb fred al cos;
amb prímula esventada i freda
que no deix florir els meus somnis.
Adéu,
per quasi sempre...
per quasi tot...
...recordaré tantes coses... tantes.
20 de setembre 2010
Si mai tinguessis falta
Si mai tinguessis falta
d’un amor sa,
no ho dubtis
vine’m a buscar.
Doncs jo et daré de dins
del meu voler
el que mai trobis
a un altre ser.
Tindràs esclau per sempre
del teu amor.
La meva vida
fins a la mort.
d’un amor sa,
no ho dubtis
vine’m a buscar.
Doncs jo et daré de dins
del meu voler
el que mai trobis
a un altre ser.
Tindràs esclau per sempre
del teu amor.
La meva vida
fins a la mort.
16 de setembre 2010
A la meva neboda Anna
Anirem collint promeses
no res farà callar el cor
no res farà aixecar penes, i...
anirem sembrant promeses.
Rostoll de sang trepitjada
i la sembra serà plena.
Barrots trencaran les venes, i...
anirem collint promeses
sembrades sense sembrar.
NO! Diguem, seguem cadenes!
Oh, Déu! Deixeu-los plorar,
esborreu-los de la terra,
terra que és terra de fang.
no res farà callar el cor
no res farà aixecar penes, i...
anirem sembrant promeses.
Rostoll de sang trepitjada
i la sembra serà plena.
Barrots trencaran les venes, i...
anirem collint promeses
sembrades sense sembrar.
NO! Diguem, seguem cadenes!
Oh, Déu! Deixeu-los plorar,
esborreu-los de la terra,
terra que és terra de fang.
29 de desembre 2009
El somni
El món estava obert
i jo plorava;
l’olor de les flors
feien engendrar esperança;
la rebutjava...
estava immers al fang,
negror, sense alba,
i..., plorava... plorava.
El gust de la llàgrima
es notava;
el cor encongit
quasi no bategava;
em faltava el teu amor;
tota tu em faltaves.
Em vas donar la mà,
i jo, a l'esperança.
Era només un mal son,
i jo, ...encara plorava.
i jo plorava;
l’olor de les flors
feien engendrar esperança;
la rebutjava...
estava immers al fang,
negror, sense alba,
i..., plorava... plorava.
El gust de la llàgrima
es notava;
el cor encongit
quasi no bategava;
em faltava el teu amor;
tota tu em faltaves.
Em vas donar la mà,
i jo, a l'esperança.
Era només un mal son,
i jo, ...encara plorava.
06 d’octubre 2009
Punta de llança
Punta de llança
que estripa el cor.
Fel barrejada
que fa dolor.
Serà la força?
Serà la por?
Si és el que ens diuen,
diguem que NO!!
que estripa el cor.
Fel barrejada
que fa dolor.
Serà la força?
Serà la por?
Si és el que ens diuen,
diguem que NO!!
22 de juliol 2009
Escolta el jonc
Escolta el jonc com brum quan el vent parla;
recull deu gotes d’aigua d’un plugim;
si llavors sents del Cel tocar campanes:
ja seré teu, no ho tinguis en oblit
recull deu gotes d’aigua d’un plugim;
si llavors sents del Cel tocar campanes:
ja seré teu, no ho tinguis en oblit
Subscriure's a:
Missatges (Atom)