16 de setembre 2010

A la meva neboda Anna

Anirem collint promeses
no res farà callar el cor
no res farà aixecar penes, i...
anirem sembrant promeses.

Rostoll de sang trepitjada
i la sembra serà plena.
Barrots trencaran les venes, i...
anirem collint promeses
sembrades sense sembrar.

NO! Diguem, seguem cadenes!
Oh, Déu! Deixeu-los plorar,
esborreu-los de la terra,
terra que és terra de fang.