Adéu mot inhumà

Adéu.
mot inhumà
que de la meva boca surt
amb les alforges plenes de tristesa.

Adéu,
amb recremor de no haver pogut omplir-te,
amb recremor d’haver plorat com nin,
mancat del braç d’un ésser aimat.

Adéu,
amb fred al cos;
amb prímula esventada i freda
que no deix florir els meus somnis.

Adéu,
per quasi sempre...
per quasi tot...
...recordaré tantes coses... tantes.

Si mai tinguessis falta

Si mai tinguessis falta
d’un amor sa,
no ho dubtis
vine’m a buscar.

Doncs jo et daré de dins
del meu voler
el que mai trobis
a un altre ser.

Tindràs esclau per sempre
del teu amor.
La meva vida
fins a la mort.

A la meva neboda Anna

Anirem collint promeses
no res farà callar el cor
no res farà aixecar penes, i...
anirem sembrant promeses.

Rostoll de sang trepitjada
i la sembra serà plena.
Barrots trencaran les venes, i...
anirem collint promeses
sembrades sense sembrar.

NO! Diguem, seguem cadenes!
Oh, Déu! Deixeu-los plorar,
esborreu-los de la terra,
terra que és terra de fang.