Aquí hi ha les dues nétes;
la gran, Lua, l'altra Carla,
l'una xerra fins pels colzes
i l'altra encara no parla
Són, per tots, la nostra vida;
pels avis són la lloança.
Què vols més que tenir nétes?
com eix fet no n'hi ha d'altre.
Dels ulls, són la nostra nina,
de la boca, les paraules,
de les mels són les més fines.
Us estimem. Moltes gràcies.
Setembre del 2006
Jo sóc d´aquí,
d´aqueixa terra pels meus peus besada,
d´eixos camins retorts,
d´eixos rosers humits per la rosada.
D´eix punt del món
on no es coneix encara la malesa.
D´aqueixa casa vella,
d´aqueix canti de fang plé d´aigua fresca.
On el jovent,
en dies de bullici i de gatsara,
conserva l´il·lusió
d´aquell plençó florit tallat del arbre.
Si són els vells,
Voleu cosa millor que pare i mare!
que n´estan de contents
quan veuen al seu fill jugar a la plaça.
Si és un minyó,
corrents es renta al cap al tard la cara,
i, tomba pels cantons,
doncs sap que ha de sortir la seva aimada.
Ja s´han trobat,
sons ulls somriuen i també es demanen
la llum d´un foc honest
que els dos esguarden amb rogenta cara.
I el cor d´el un
s' apropa temorós al cor de l'altre;
es miren somrients;
--adéu—es diuen, fins demà, i marxen.
Oh! que bonic,
i que boniques són totes les cases;
solsament sis carrers
i un patró, Sant Mateu, que me les guarda.
....Estic content,
doncs vull acabar aquí la meva vida;
i el cant del rossinyol
que sía el dol etern de ma ferida.
I un braç d´amic
que em porti amb sentiment fins les entranyes,
de la terra de Déu,
d´aqueixa terra, si, de Riudecanyes.
Jo sóc d´aqui,
d´aqueixa terra pels meus peus besada;
d´eixos camins retorts;
d´aqueixa terra per tots estimada.
