Adéu.
mot inhumà
que de la meva boca surt
amb les alforges plenes de tristesa.
Adéu,
amb recremor de no haver pogut omplir-te,
amb recremor d’haver plorat com nin,
mancat del braç d’un ésser aimat.
Adéu,
amb fred al cos;
amb prímula esventada i freda
que no deix florir els meus somnis.
Adéu,
per quasi sempre...
per quasi tot...
...recordaré tantes coses... tantes.
