El món estava obert
i jo plorava;
l’olor de les flors
feien engendrar esperança;
la rebutjava...
estava immers al fang,
negror, sense alba,
i..., plorava... plorava.
El gust de la llàgrima
es notava;
el cor encongit
quasi no bategava;
em faltava el teu amor;
tota tu em faltaves.
Em vas donar la mà,
i jo, a l'esperança.
Era només un mal son,
i jo, ...encara plorava.
